He buscat un lloc tranquil on he parat per escoltar tot allò que fa l’home i la natura.
Aquest lloc màgic és la meva habitació.
Escoltava el foc que feia shshsh, de tant en tant xec...xec...l’espetec de la llenya verda i com tots diem a primers de novembre el teu foc ja pots encendre. L’escalfor arribava fins la meva habitació fosca.
També el ning-nang que em va fer recordar que encara que el cel era negra com la nit només eren les set del vespre.
I ah! Va escoltar-se un petard d’uns trapelles que passaven per sota del parc de darrera la meva casa..
La meva mare al cap d’una estona feia cara de pomes agres perquè el seu foc, ja era història.
Bernat Mir Masnou
2B
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
T'està quedant guapo el bloc... A veure si penges una foto d'Internet relacionada amb algun dels sorolls que has sentit, al final de la teva redacció.
ANNA
Publica un comentari a l'entrada